Què és l'Humanisme Tecnològic

La transformació de l'Humanisme Tecnològic

És precisament al seu llibre Homo Deus que Yuval Noah Harari desgrana l'humanisme i dibuixa un possible futur basat en el que ell anomena “dadisme”. És a dir, que els algoritmes, sense ser conscients, són summament intel·ligents, per la qual cosa aviat ens podrien conèixer millor que nosaltres mateixos. A les seves pàgines, aquest filòsof planteja dubtes sobre qui guanyarà, si l'home o la màquina, en aquest món dominat per les dades i com l'Humanisme Tecnològic pot transformar el lideratge i el seu desenvolupament.

És a dir, que sota el paraigua de l'Humanisme Tecnològic hi ha la idea que la tecnologia està tan integrada en la societat i en el món que es converteix en part de la nostra major intel·ligència i ens permet viure més temps i millor.

Això seria possible gràcies a la popularització de moltes i diverses tecnologies, com a Internet, el cloud computing o el Big Data. Igual que els telèfons intel·ligents permeten que actualment tothom pugui tenir respostes a l'abast de la mà, en el futur tindrem encara molts més sensors en diferents dispositius (fins i tot al nostre propi cos) que podran detectar el naixement de malalties greus en un punt en què es puguin erradicar immediatament.

Segons la visió de l'humanisme tecnològic, els humans estaran intrínsecament lligats a la tecnologia des del seu naixement. Això no vol dir que tots siguem cyborgs o biohackers (persones que tenen integrats o s'implanten als seus cossos determinats xips i productes electrònics), sinó que tota la nostra vida estarà determinada pels sensors que ens envolten, tant en l'àmbit personal com de la societat. Tot i que la viabilitat d'aquests plantejaments encara està en fase d'exploració i validació, hi ha exemples tecnohumanistes més tangibles avui dia, des d'articulacions i cartílags artificials fins a implants d'insulina automàtics per a diabètics.

Corrents de l'Humanisme Tecnològic

En molts casos, l'Humanisme Tecnològic se centra en la creació de superhumans. És a dir, en les possibilitats d'utilitzar la tecnologia per millorar internament una persona i que aquesta sigui més forta i més ràpida i pugui viure més temps. Segons aquesta visió, si fa més de 70.000 anys la Revolució Cognitiva va provocar petits canvis en la ment dels Homo sapiens, transformant-los de simis africans en la força dominant del planeta, ara assistim a una altra transformació de la humanitat, aquesta vegada utilitzant la tecnologia per fer els ajustos i els canvis.

Com a filosofia, dins d'aquest Humanisme Tecnològic també podem observar alguns corrents o teories.

Una és la que podríem denominar tecnodeterminisme tou. Segons aquest corrent, la tecnologia sempre ajuda les persones. A l'extrem oposat hi ha els que combreguen amb el tecnodeterminisme dur. Aquesta visió creu que la tecnologia acaba controlant la societat.

Precisament el temor que això pugui passar és una de les raons per les quals s'advoca per incloure una concepció més humanista dins de totes les branques científiques i tecnològiques que permeten l'avenç de la societat actual.

El poder de les dades

Així, doncs, es recorda que solen ser les grans corporacions, com Facebook, Google, Amazon o Twitter, les que disposen de milions de dades sobre tot el que les persones fan en el seu dia a dia, cosa que, amb el tractament posterior, els permet saber perfectament què fem, pensem i sentim.

La capacitat de rastrejar tots els nostres moviments, tant al món físic com al virtual, així com les nostres reaccions, els confereix un poder real no només per vendre'ns productes o serveis legítims, sinó també per incitar les nostres emocions i ajudar-nos en les decisions que prenem cada dia.