La seguretat del Networking

Per tant, la seguretat del networking implica solucions tant de maquinari com de programari, així com processos o normes i configuracions relacionades amb l'ús de la xarxa, l'accessibilitat i la protecció general contra amenaces. Entre altres, parlem de control d'accés, programari antivirus, seguretat de les aplicacions, anàlisi de la xarxa, tipus de seguretat relacionats amb la xarxa (endpoint, web, sense fil), tallafocs, xifratge VPN i molt més.

No en va, la seguretat de les xarxes engloba totes les mesures adoptades per protegir la integritat d'una xarxa informàtica i les dades que conté. La seva rellevància consisteix en el fet que és l'encarregada de mantenir les dades fora de perill de ciberatacs, garantint que la xarxa es pugui utilitzar i ens generi confiança.

Com funciona

Les xarxes estan compostes per molts i diferents tipus de dispositius, interconnectats entre si: ordinadors, servidors, punts d'accés, smartphones, dispositius IoT, xarxes sense fil...

Tots són susceptibles de ser atacats, per la qual cosa la seguretat del networking ha de desplegar diverses eines (programari i maquinari) per protegir-los. Com més gran és una xarxa, més complexa es torna la seguretat, atès que no només cal protegir cada dispositiu, sinó les connexions entre si.

A més, aquestes eines han d'estar en permanent actualització per respondre i anticipar-se als nous mètodes d'atac que vagin sorgint. L'objectiu és impedir que els atacants puguin accedir a les dades corporatives, especialment si aquestes són de caràcter personal, sensible o estratègic.

Tipus d'eines i solucions

La seguretat del networking consta, per tant, de diverses eines i solucions. Algunes són:

• Accés a la xarxa de confiança zero. El model de seguretat de confiança zero estableix que un usuari només ha de tenir l'accés i els permisos que necessita per desenvolupar la seva funció. Permet l'accés granular a les aplicacions d'una organització als usuaris que necessiten aquest accés per desenvolupar les seves funcions.
• Autenticació multifactor (MFA). Solució de seguretat en xarxa fàcil d'utilitzar i cada vegada més popular, que requereix dos o més factors per verificar la identitat d'un usuari.

· Control d'accés. Defineix les persones o grups i els dispositius que tenen accés a les aplicacions i sistemes de la xarxa, per denegar així l'accés no autoritzat.

• Tallafocs. Els tallafocs controlen el trànsit entrant i sortint a les xarxes, amb regles de seguretat predeterminades, per impedir el pas del trànsit hostil.
• Prevenció de pèrdua de dades (DLP). És una metodologia de ciberseguretat que combina tecnologia i bones pràctiques per prevenir l'exposició d'informació sensible fora d'una organització, especialment dades regulades, com informació personal identificable (PII) i dades relacionades amb el compliment de normatives: HIPAA, SOX, PCI DSS, etc.
• Sandboxing. És una pràctica de ciberseguretat en què s'executa codi o s'obren arxius en un entorn segur i aïllat en una màquina amfitriona que imita els entorns operatius de l'usuari final.
• Segmentació de xarxa. Defineix límits entre segments de xarxa en què els actius del grup tenen una funció, risc o paper comú dins d'una organització. Per exemple, la porta d'enllaç perimetral segmenta la xarxa d'una empresa des d'Internet. S'eviten les amenaces potencials fora de la xarxa, cosa que garanteix que les dades sensibles d'una organització romanguin dins d'aquesta.
• Seguretat de xarxa a hiperescala. La hiperescala és la capacitat d'una arquitectura per escalar-se adequadament a mesura que augmenta la demanda del sistema. Aquesta solució inclou el desplegament ràpid i l'ampliació o reducció per satisfer els canvis en les demandes de seguretat de la xarxa.
• Seguretat de xarxa al núvol. Les solucions de xarxes definides per programari (SDN) i xarxes d'àrea extensa definides per programari (SD-WAN) permeten solucions de seguretat de xarxa en desplegaments de tallafocs com a servei (FWaaS) privats, públics, híbrids i allotjats al núvol.
• Seguretat del correu electrònic, que afecta tots els processos, productes i serveis dissenyats per protegir els comptes i el contingut del correu electrònic davant d'amenaces externes.
• Sistemes de prevenció d'intrusions (IPS). Poden detectar o prevenir atacs a la seguretat de la xarxa, com ara atacs de força bruta, atacs de denegació de servei (DoS) i exploits de vulnerabilitats conegudes.
• VPN d'accés remot. Proporcionen accés remot i assegurança a la xarxa d'una empresa a hosts o clients individuals, com ara teletreballadors, usuaris mòbils i personal extern. La privacitat i la integritat de la informació confidencial es garanteixen mitjançant l'autenticació multifactor, l'escaneig de conformitat dels terminals i el xifratge de totes les dades transmeses.