EProctoring: Com garantir la identitat en les avaluacions remotes

Adaptació de l'avaluació a l'educació a distància

Des del passat curs els centres formatius han hagut d'adaptar-se a la nova realitat provocada per la pandèmia, on la presencialitat a l'aula ha donat pas a un format a distància, en què els alumnes i el professorat han passat llargs períodes de temps desenvolupant la seva activitat des de les seves respectives llars.

Aquest format a distància ha estat possible gràcies a l'ús massiu de la tecnologia, incorporant al dia a dia les classes per videoconferència, pissarres virtuals i un conjunt heterogeni d'eines de co-creació i de dinamització d'activitats en línia. Aquesta tecnologia, unida a un sobreesforç considerable de tota la comunitat educativa, han permès salvar amb èxit els dos últims cursos acadèmics.

Tanmateix, tota aquesta digitalització de la formació planteja el repte de l'avaluació, que també s'ha hagut d'adaptar a aquest nou format no presencial. En aquest escenari és essencial garantir la identitat, l'absència d'ajuda i la no suplantació de la persona examinada.

Així, en els últims anys s'han anat introduint i adaptant diferents models d'examen, alternatius als tradicionals i adaptats a l'avaluació en línia, amb l'objectiu de garantir la legitimitat de les proves:

• Proves finals enviades per correu electrònic o a través de sistemes de gestió de l'aprenentatge (LMS), amb un temps límit per respondre. Aquests sistemes busquen dificultar la realització de trampes com la cerca o compartició de respostes, però no són capaços per si sols de garantir que qui realitza l'examen és qui diu ser.
• Proves basades en videoconferència professor-alumne. Aquest sistema de proves pot ser útil per a avaluacions de grups petits, però no sempre resulta possible adaptar-la a grups més nombrosos o a determinades matèries.
• Proves amb reconeixement biomètric, on mitjançant l'ús de la Intel·ligència Artificial s'analitza la identitat i l'activitat de l'alumne avaluat.

És en el cas de les proves realitzades amb reconeixement facial on la tecnologia d'eProctoring proporciona els mecanismes necessaris per comprovar la identitat dels alumnes durant la realització de les proves d'avaluació, presentant-se com una possible solució a la problemàtica de l'avaluació a distància.

Què és l'eProctoring?

Entenem per eProctoring el conjunt de tècniques que permeten la verificació de la identitat dels estudiants i la monitorització i vigilància de les seves activitats amb l'objectiu d'impedir, o almenys prevenir, la realització de trampes en les proves d'avaluació realitzades de forma remota.

Per realitzar aquesta monitorització s'utilitza un ampli ventall de recursos telemàtics (càmera web, micròfon o navegadors segurs, entre d'altres), i mètodes biomètrics (reconeixement facial, patrons de pulsació de teclat, etc.).

Quins tipus d'eProctoring existeixen?

En funció de com es realitzi la vigilància de la prova es poden identificar dos grans tipus d'eProctoring:

eProctoring automatitzat

En aquest cas tant la verificació de la identitat com la monitorització de l'activitat es realitza de forma automàtica, gràcies a l'ús de diferents mètodes d'Intel·ligència Artificial i anàlisis biomètrics.

La informació capturada s'analitza i es genera un informe sense la necessitat de cap tipus d'intervenció humana.

Aquests sistemes automàtics permeten realitzar la vigilància d'una manera més econòmica, acceptant un major volum d'usuaris de forma simultània.

El punt negatiu d'aquests sistemes automàtics és un nombre més elevat de situacions identificades com a “intents de trampa” (falsos positius), que requereixen de més comprovacions posteriors per part dels avaluadors.

eProctoring en directe

El Live Proctoring, o eProctoring en directe, consisteix en sistemes on la vigilància es fa mitjançant supervisió humana, amb el suport de mecanismes d'Intel·ligència Artificial. El vigilant pot veure l'estudiant a través de la seva webcam, pot tenir accés al seu navegador o escriptori i, en alguns casos, escoltar l'estudiant durant la realització de l'examen. Atès que un mateix vigilant ha de poder controlar diversos estudiants alhora, els sistemes d'IA s'encarreguen de crear alertes que permeten centrar l'atenció en aquelles activitats sospitoses detectades.

Aquest sistema provoca un menor nombre de falsos positius (el factor humà ajuda a descartar situacions on l'estudiant no està realitzant trampes), però suposen un cost més elevat.

En aquest cas és important tenir en major consideració els aspectes de privacitat, atès que els vigilants tenen accés a la imatge, documentació i activitats dels estudiants examinats.

Conclusions

Les eines d'eProctoring permeten continuar realitzant avaluacions en un context de formació remota, ajudant els centres educatius a garantir la legitimitat dels resultats obtinguts.

L'eProctoring ajuda a reduir la realització de trampes per part dels alumnes, però en cap cas permeten assegurar l'absència absoluta d'aquestes, de la mateixa manera que succeeix en els exàmens tradicionals amb vigilància en persona. No obstant això, donen la possibilitat als estudiants de realitzar avaluacions des de les seves cases, amb unes garanties per als professors que fins fa poc semblaven impossibles.

En propers articles explicaré quins factors s'han de considerar per escollir l'eina més adequada a les necessitats de cada centre educatiu i com podem implementar la incorporació d'eProctoring en els processos d'avaluació.